Aquesta és una de les GRANS decisions que prendreu al llarg de la vostra vida. Més endavant, vindran d’altres: compartir la vida en parella, formalitzar o no la relació, adquirir una propietat o viure de lloguer, tenir descendència…  

Ara, però, és el moment d’enfocar (quasi definitivament) la vostra formació.  

Tots coneixem persones que han triat un camí que han descobert per “tradició familiar”.  Metges fills de metges, advocades filles d’advocades, forners fills de forners, llevadores filles de llevadores… L’orgull familiar es referma, és lògic. I és bonic.

També coneixem persones les quals el seu “objectiu” és estudiar a la Universitat. Però…, ben bé, no tenen massa clar quina és la drecera que han de seguir. Aquestes persones esperen que el futur (com si fos atzarós) els faci descobrir, en el millor dels casos, la seva vocació. 

Arribat aquest punt, el moment convida a reflexionar. Amb vosaltres mateixos, vull dir. A soles, sense pressa, amb consciència i sobretot amb honestedat. Feu-vos alguna pregunta. Poques, molt poques però incisives. Aquí us les deixo. Només són dues: Què és el que més m’agradarà estudiar? I què o qui m’impedirà fer-ho?

Com veieu, aquestes preguntes bàsiques (enteses no com a simples, sinó com a pilars fonamentals que us ajudaran a prendre la decisió) us interpel·len directament a vosaltres. Us situen davant del mirall. És aquí quan us dic que ha d’aflorar l’honestedat. El “mirall” us retornarà la veritat. Com que les preguntes us les fareu de manera sincera, les respostes que obtindreu també seran sinceres. 

La pregunta QUÈ M’AGRADA? Obtindrà resposta. La que sigui. La vostra.  La pregunta QUÈ o QUI M’IMPEDIRÀ FER-HO? També obtindrà resposta: RES ni NINGÚ.  

A partir de llavors, quan tinguis les dues respostes, la tria serà més senzilla. Serà molt difícil equivocar-te. Gairebé impossible. Per què? Perquè hauràs arribat a fonamentar la teva decisió escoltant el teu desig. Aquest és punt de partida ideal (al meu judici).  

Tingueu en compte que (en condicions normals), hem de treballar bona gran part de la nostra vida. Que millor que fer que aquesta edat laboral se sustenti en la nostra VOCACIÓ! Aquest és l’ÈXIT!!! 

Ara ja no ens ha de preocupar massa les sortides professionals de la nostra tria perquè com que estudiarem el que ens agrada, ho farem de gust i ho farem molt bé. En conseqüència, les finestres del mercat laboral sempre estaran obertes per a una persona que s’hagi format amb plena consciència de la seva elecció acadèmica.

Viu aquesta elecció amb molta IL·LUSIÓ i converteix-la en un OBJECTIU.  

Encertaràs.